El PP s’ha adonat que l’electorat del No està massa desmobilitzat i ha premut l’accelerador, amb l’afegit que també se sent pressionat perquè Ciutadans li menja el terreny. Tot això seria una estratègia comprensible, si no fos que a l’elevar el volum a més d’un dirigent popular li està sortint el patró històric i ensenya el llautó.
El cas del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, és especialment revelador. El ministre va assegurar ahir que no està disposat a la possibilitat que li “expropiïn la quota de Catalunya” que li correspon com a espanyol. García-Margallo va voler explicar per què li interessa de forma íntima la unitat d’Espanya, però li va sortir una frase de to colonialista tan bèstia que l’hauria aplaudida un pied-noir algerià. Parlar de Catalunya com una mena de propietat d’un ministre esparvera per quina idea d’Estat tenen a la Moncloa.
La radicalització de l’unionisme beneficiarà els sobiranistes, perquè posarà de manifest aquests plantejaments de fons de l’espanyolisme, arnats, decimonònics i fonamentats en un Estat desigual. Tot això seguirà creant, com succeeix habitualment, més i més independentistes fins i tot en plena campanya, sempre i quan el sobiranisme tingui la prevenció de no caure en el parany, sempre que eviti la rèplica i segueixi centrat en el seu objectiu.
