“Si tothom compleix amb el seu deure, li asseguro que no farà falta cap tipus d’actuació” ha estat la fórmula -estúpidament el·líptica- que ha utilitzat el ministre de Defensa per amenaçar la societat catalana amb una intervenció militar. Una provocació insubstancial, perquè l’exèrcit espanyol ha perdut completament la seva capacitat d’intimidació històrica.
L’amenaça de Morenés és encara més patètica quan fins i tot els militars més agressius reconeixen públicament que no hi ha cap possibilitat d’enviar l’exèrcit a Catalunya. Un tinent general retirat, Emilio Pérez Alamán, ha reconegut aquests dies que “no existeixen accions internes que justifiquin mesures que vagin més enllà de les exposades [de mobilització social de l’unionisme] i, d’altra banda, anar més enllà suposaria una intervenció internacional als afers interns d’Espanya”. I això ho escriu un militar ultra, no pas un moderat. De fet, el blog de Pérez Alamán fins i tot ha estat reproduït per la Fundació Franco.
Un per un han anat caient tots els murs que dificultaven el camí cap a l’emancipació política d’aquesta societat. Ja no queda cap instrument amb capacitat real per frenar en sec el resultat de les urnes. O sigui que les baionetes de Morenés, les últimes de què disposen, ja només disparen per la culata.
